ASTÈRIX A TÀRRACO

EL TREBALL SOBRE ROMA

QUÈ VAM FER? 

Vam fer una presentació de qualsevol tema sobre roma (per exemple: l'higiene, el llenguatge...), y també vam anar a la Vil·la dels Munts per veure les ruines d'una antiga casa romana.

QUIN TEMA VAIG ESCOLLIR I PER QUÈ?

El meu grup i jo (l'Anna i la Milla) vam decidir escollir aquest tema perquè estaven entre uns temes, crec que un d'ells era l'exèrcit, però en Cesc va dir idees per fer el projecte i va dir La Mort, i vam decidir aquest tema perquè ens interessava, ja que no havíem sentit a dir que feien els romans quan es presentava la mort en un d'ells o elles.

COM HO VAM FER?

Ho vam fer primer en Drive, però després ho vam passar a PowerPoint. Els apartats que vam fer són: Què va ser la mort pels romans, l'enterrament pels rics, dels pobres i nens/nenes, la torre dels Escipions i la mitologia romana. Aquest últim ho van posar perquè l'Eduard, el professor que va ocupar el lloc d'en Cesc durant dos dies, ens va dir que seria bona idea posar alguna cosa sobre la mitologia romana i els déus i deesses que hi havia.

COM ES VAN AVALUAR?

Una persona de classe ens avaluaria mentre nosaltres presentavem, també una integrant del grup havia de posar notes a totes del grup (vaig ser jo en el meu grup) i la nota del Cesc (que sempre és la més baixa). La persona que ens va avaluar ens va posar un 9, la intergrant del grup també un 9 i en Cesc un 7.75, l'última nota era individual.

QUÈ VAM APRENDRE SOBRE AQUEST TEMA?

Vam aprendre com enterraven a cada categoria (pobres, infants/tes i rics), què creien que passava quan algú moria, els passos que feien, els déus i deesses...

OPINIÓ PERSONAL:

A mi em va agradar aquest tema la veritat, però crec que la nota que ens va posar en Cesc és una miqueta baixa, ja sé que el haurà vist coses que nosaltres no, però no ho puc evitar. En el meu grup vam treballar molt bé, i cada una feia la seva part.

LA HISTÒRIA D'EN MARCUS I LA IULIA

Hola, em dic Marcus i aniré amb la Iulia un dia sencer a casa dels nostres tiets, que tenen una casa a la Vil·la dels Munts.

-- No m'ho puc creure! Marcus, mira! --em va dir la Iulia.

Em vaig girar i vaig veure el que ella veia; era la casa d'en Caius i la Faustina, una casa molt gran. Quan ens vam acomiadar del nostre pare, vam poder baixar del carruatge vam anar cap ells i els vam saludar.

Van entrar dins la casa i em vaig quedar quiet admirant la casa, en Caius es va adonar d'això i va riure, seguit per la Faustina. Després, la Iulia i jo també vam riure i ens van portar a les habitacions i així vaig poder veure-les i deixar les poques coses que havia portat per passar el dia. Les habitacions eren molt boniques, hi havia una amb una font que tenia tota l'aigua que sortia darrere de la paret. I parlant de parets; les parets del passadís estaven completes per mosaics i amb color vermell mentre el terra tenia colors i quadrats de diferents formes, i a les habitacions les parets eren vermelles amb el sostre més colorit, però encara tenint vermell. Mentre jo hi era a l'habitació tranquil·lament, la Iulia va entrar a l'habitació i em va espantar tocant-me per l'espatlla.

-- Iulia, què fas?!

-- Espantant-te, no ho veus? --va dir rient, i després es va llençar al llit que era meu per una nit.

-- On estaves? --vaig dir intentant canviar de tema.

-- A cap lloc, només hi era a la font que hi ha amb uns peixos.

-- Peixos?! On hi són?! --vaig dir ràpidament, ja que m'agraden moltíssim.

Ella no em va respondre, sinó que es va aixecar i va sortir corrent de l'habitació, i jo la vaig seguir. Vam córrer fins a una petita font amb peixos.

-- Són preciosos --vaig dir mirant atentament la font, específicament els peixos que nadaven.

-- Oi que sí? És clar que els vaig escollir jo --va dir la Faustina, que hi era al costat de la font.

-- Són molt bonics, tieta --vaig dir.

-- Home, però mireu qui ha esbrinat la font amb peixos! --va dir en Caius mentre arribava suat i amb un somriure d'orella a orella--. T'agraden, Marcus?

-- Moltíssim, tiet, però d'on vens?

-- Vinc del caldarium, s'està de meravella.

-- Teniu un caldarium?! Vull anar! --va dir la Iulia emocionada, poques vegades hi havia anat a un caldarium.

-- Clar que sí que podeu.

Ràpidament, la Iulia va anar corrent cap allà, i jo la vaig haver de seguir. Vam arribar i ens va donar un aire molt calent que ens va fer sentir càlids. -- Això és fascinant --va dir la Iulia molt contenta.

-- Sí que ho és.

Vam estar una estona més fins que ja ens vam cansar, i també, ja que estàvem molt suats, i vam estar tota l'estona que quedava per dinar jugant al jardí i anant a la font amb peixos.

. . .

Més tard, estàvem dinant en un menjador que tenia mosaics molt bonics al sòl.

-- Això està boníssim, tiets, què és? -- vaig dir mentre ho menjava.

-- Però què dius?! Està horrible! --va dir la Iulia.

-- Es diu Lliró, és un animal molt bo --va dir en Caius.

-- No és veritat, però m'ho menjo --diu la Faustina.

-- Vaig pensar que menjaríem arròs.

-- No, Iulia, és molt car. Només ho podem comprar molt però molt poques vegades.

-- Ja ho sé, però tenia esperances.

Més tard, quan vam terminar de dinar, em va començar a fer mal la panxa, llavors li vaig preguntar al tiet on hi eren els lavabos, i em va portar cap allà.

-- Això són els lavabos? Mai havia vist uns així.

-- Mai? Mare de Cupido, però sabràs com utilitzar un tersorium, oi?

Em vaig girar amb un petit somriure a la cara per la incomoditat i li vaig dir: --No ho sé fer servir --quan vaig acabar de dir-ho se'm va sortir una rialla.

--No? Doncs t'hauré d'ensenyar com --després de dir això va seure als forats que hi havia, vaig suposar que era per fer les meves necessitats--. Agafes el tersorium, i ho poses dins d'aquest forat i et neteges quan hagis acabat, ho entens?

-- Sí.

-- D'acord, llavors et deixaré amb les teves coses --i se'n va anar.

Vaig seure i no m'havia adonat que hi havia un home fins que em vaig girar i el vaig veure amb una espècie de fusta i un pal escrivint. Com no volia avorrir-me, ja que tenia per una estona, vaig decidir entaular una conversació amb ell:

-- Què estàs fent?

Va aixecar el cap i va somriure -- Mai havies vist això? --va assenyalar la fusta i el pal. Jo vaig negar amb el cap, i em va començar a explicar que era -- Això, noi, és el que utilitzem per escriure, i amb aquest tros punxegut de bronze escrivim, i amb aquest altre més pla esborrem i així ho podem tornar a utilitzar.

-- I què fas quan ja no es pot escriure bé?

-- Doncs, fons la cera i ja. --va veure que no ho entenia i va afegir: --T'estaràs preguntant per què, fem això perquè quan el fons torna a ser líquid i quan està amb aquest estat es reparteix per tot el forat, després s'asseca i ja està.

-- És molt interessant.

-- Sí que ho és --va dir l'home assentit amb el cap.

. . .

Estava passejant i vaig veure un gran forat omplert d'aigua i, de sobte, la Iulia va aparèixer.

-- Vols saber que és? La tieta Faustina m'ho va explicar fa poc --jo només vaig assentir amb el cap--. Doncs, és un dipòsit d'aigua que serveix per guardar l'aigua quan plou i així tenir-ne sempre que volen.

-- Avui no paro d'aprendre coses --vaig dir rient, i ella també va començar a riure i després va assentir donant-me la raó.

De cop i volta, la Iulia va començar a córrer cap a un lloc en concret i, encara que jo li crido, no parava, llavors vaig haver de seguir-la. Vaig arribar a un lloc on hi havia com un cercle de pedra i en mig no hi havia res, que es podia veure a través d'ell.

-- La tieta Faustina també em va dir que és això; es diu cisterna, que serveix per guardar l'aigua que utilitzen per l'agricultura i altres coses.

-- És una bona idea, la veritat --vaig dir.

. . .

Quan es va fer més tard, i quedava poc per sopar, vam decidir aprofitar el poc temps que quedava abans d'anar a dormir i van anar al caldarium. Quan ja va passar una estona, van venir a buscar-nos per sopar. Aquest cop hi havia peix, la Iulia estava molt agraïda per això.

-- Això està molt més bo --va dir la Iulia. Ningú va respondre i només vam riure.

Més tard, la Faustina i el Caius ens van dir que ens podíem donar un bany i després anar a dormir. Primer vam anar a la d'aigua calenta (caldarium) i després d'aigua freda (frigidarium).

-- Què bonic és, tiet --vaig dir fent referència a les estàtues que hi havia al bany.

-- És clar que sí. Saps qui són les persones de les estàtues? --jo vaig negar i el va prosseguir-- Doncs, són el Déu de la medicina, la seva filla, també amb dons curatius, el Déu de l'amor, Cupido, i l'altra no me'n recordo --això últim ho va dir rient--, els anys em fan mal, eh?

Jo no sabia que dir i vaig riure. A vegades en Caius em deixava sense parla.

Després de banyar-nos, la Iulia i jo vam estar parlant de la torre que vam veure venint cap aquí, que es diu Torre dels Escipions. La història d'aquesta torre, segons el nostre pare, tracta que hi havia dos germans i un d'ells tenia una parella, i un dia li va ser infidel amb una altra dona, i la parella es va enfadar tant que li va tallar els genitals i va morir per això. També hi surt a la torre amb els peus creuats pel dolor que li va provocar. Vam parlar més fins que vam haver d'anar a dormir, i cadascú va anar a la seva habitació.

......................................................................................................................................................................

Vaig fer unes fotos:

                                             

Aquesta és de quan vam tenir que baixar
del bus perquè no podia passar.