ELS ÍBERS

 LA TROBALLA

Avui hem començat un nou tema i hem aprés el nom i qui va ser un home que va viure fa temps.

S'anomenava Àngel Guimerà i va ser un escriptor dramaturg (que escriu obres de teatre), perteneixia a un grup d'escriptors anomenat la Renaixença, va néixer el 6 de maig de 1845 a Santa Creu de Tenerife i va morir el 18 de juliol de 1924 amb 79 anys a Barcelona.

ELS PERSONATGES

Ahir vam començar a parlar sobre l'Indíbil i Mandoni, eren els personatges d'un llibre de l'Àngel Guimerà, anomenat Indíbil i Mandoni. 

     L'Indíbil i Mandoni eren cunyats , l'Indíbil era ilerget i el Mandoni era ausetà.i van lluitar amb els romans junt amb els cartagesos (del nord d'Àfrica). L'Indíbil va morir lluitant i, després de la lluita, els romans s'en van portar al Mandoni i el van crucificar (feien això a la gent que es rellevava). Tot això va pasar a Lleida, i van possar una estatua de l'Indíbil i Mandoni:

 

Això és el full on hi va redactar la història l'Àngel Guimerà, tenia molt mala lletra però això no li va impedir que casi guanyes el Premi Nobel de Literatura. També va escriure aquests llibres:

-Terra baixa

És una obra teatral de l'any 1896 i va ser molt popular.

En el primer acte, es presenten als personatges i s'intueix que en Sebastià i la Marta tenen una relació amorosa. En Sebastià té moltes propietats però tot i així té moltes deutes i per això decideix casar-se amb una pubilla (consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural) de bona família. I com tothom sabia que en Sebastià i la Marta eren amants ningú s'hi volia casar-se amb ell i llavors per evitar que la gent pensés això, desideix casar a la Marta amb un pastor que coneixia el Tomàs, anomenat Manelic, En Tomàs, que no sabia res de tota aquesta trama, parla amb el Manelic, que s'enamora de la Marta amb un amor pur sense conèixer-la encara. El Manelic aixa de la terra alta per casar-se amb la Mrta, no obstant això ella no vol casar-se amb ell perquè no ho estima. Aquest matrimoni per convenència acaba realitzant-se perquè en Sebastià li ordenna que es casés, encara que a ella li fa fàstic en Manelic, Quan ja estan casats i els dos estan a casa, en Manelic s'adona que la Marta no ho estima.

En el segon acte, en Manelic es troba desubicat en la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble riuen d'ell per haver estat un ignorant que no s'havia adonat del muntatge creat per a encobrir aquest romanç. La Nuri és l'única persona que s'entén amb en Manelic i aquesta relació d'amistat fa que la Marta vegi amb altres ulls a en Manelic. A mesura que transcorre l'acte, en Manelic s'adona del muntatge de les seves noces i molt enfadat decideix tornar a la terra alta. Després que la Marta li compta a en Tomás el seu passat i com va conèixer a en Sebastià, veu que en  Manelic vol deixar la Terra baixa i decideix anar-se amb ell perquè s'adona que ho estima. Els dos decideixen fugir d'aquella terra que segons en Manelic està plena de boira i falsedat. En Sebastià i el sacerdot s'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, bandejant a en Manelic de la Terra baixa, i enviant a Perruca a denunciar-lo a la guàrdia civil. També tanca a la Marta en el molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.

En el tercer acte és el desenllaç. En Sebastià vol que vigilin a en Manelic perquè ho havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir al seu amo, però quan torna a aparèixer Sebastià, que reclama veure a la Marta, ningú se li enfronta. En aquell moment, arriba el pare i fa marxar a en Sebastià a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan en Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i tira a tots els llauradors que estan en el molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se de la terra alta amb en Manelic. Finalment, la Marta sent el riure, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada per en Sebastián, que la renya. Seguidament, apareix en Manelic en el molí i s'enfronta amb en Sebastià en una batalla a mort que gana en Manelic. És en aquest punt quan en Manelic diu: «He mort el llop». Per a acabar, els llauradors veuen el cadàver de en Sebastià en la terra, llavors la Marta i en Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta

-Maria Rosa

És un drama social i amorós de l'any 1894.

L'Andreu i la María Rosa eren una parella feliç al poble. L'Andreu treballava amb un capatàs amb el qual no s'emportava molt bé, arribant un moment en el qual aquests dos discuteixen, es barallen, L'Andreu rep una garrotada i torna a casa. L'endemà, van trucar a la porta uns mossos d'esquadra amb un jutge i es van emportar a L'Andreu a una presó a Ceuta i la María Rosa quedarà sola. Se'l va acusar d'assassinar al capatàs Ramón en trobar-se un mocador a la porta de la casa del Andreu, i un ganivet ensangonat en el sòl de la cuina. L'Andreu serà portat i traslladat a una presó de Ceuta.

En un monòleg del Marçal confessa que està enamorat de la María Rosa, que ell va matar al capatàs i va amagar les proves, el ganivet i el mocador ensangonats a la casa del matrimoni. Això ho va fer per a desfer-se de l'Andreu i aconseguir conquistar a la María Rosa.

El Calau coneix a en Badori i el felicita dient-li que ja és part del grup de treballadors. En Gepa s'acobla a la conversa i els tres comencen a parlar del futur laboral i el sou de en Badori. Més tard la María Rosa s'acobla pel camí i després d'una mica de conversa entre el grup, en Badori va reconeixent a la María Rosa. Casualment van coincidir una vegada en la verema en la masia de la Rigala, on la María Rosa va conèixer a l'Andreu també. En Badori va recordar que l'Andreu era company seu de segador, i que s'emportaven molt bé, i ara s'havia adonat que aquell Andreu era l'Andreu que ara estava empresonat a Ceuta. La María Rosa compta com es va enamorar i va conèixer a l'Andreu:

Una tarda mentre sopaven, ella estava d'esquena a l'Andreu. Davant d'ella i es projectava l'ombra de l'Andreu. L'ombra d'Andreu es movia molt a causa de l'acció directa del foc per a cuinar, i ella, va assenyalar l'ombra com si fos un mico ballant. El grup de la María Rosa va començar a riure. L'ombra va desaparèixer i la María Rosa va notar com un objecte fred se li colava per l'esquena i va intentar agafar-lo i ho va estrènyer, resultant ser un raïm que li va deixar la mà tacada, i el grup va començar a riure. Una vegada, una companya de la María Rosa, ressentida per l'Andreu, va posar una agulla en el raïm que es trepitjaven i la María Rosa va intentar evitar que l'Andreu anés a trepitjar, i ell pensant que era broma, es va clavar l'agulla al peu, ella es va barallar amb la seva companya i li va extreure l'agulla.

Construint la carretera, en Xic, ve amb una carta que li havia donat el carter per al Quirze Perera. En Quirze no sap llegir, ni ningú del grup de treball sap llegir. L'única persona que sap és la germana del Quirze, la María Rosa, que ja s'havia assabentat que l'Andreu estava malalt. Després d'una discussió del grup, es decideix portar la carta a la María Rosa, trista ja per això de la malaltia de l'Andreu. Quan arriba tot el grup (en Calau, en Badori, en Marçal, el matrimoni Quirze i Tomasa,  en Gepa i en Xic), se li demana a la María Rosa que llegeixi la carta i es descobreix, que l'Andreu, ha mort ahir (dijous) a les 9 de la tarda.

Després d'una escena de conversa a la casa de matrimoni on es comença a parlar de la María Rosa, La Tomasa es farà el sopar i en Quirze es reuneix amb la seva germana. La María Rosa li diu que canviarà de vida, que vol anar-se a la vila. En Quirze li aconsella casar-se amb algun home de la carretera. Ella insisteix que es vol anar perquè no vol veure a en Marçal. En Quirze li pregunta si està enamorada del Marçal, però ella ho nega però al final ho accepta, simplement argumenta que li persegueix, i que ella només és del Andreu i no vol enamorar-se més del Marçal.

Es parlarà de la quinzena entre treballadors i tothom va agafant lloc, menys en Marçal. Aquest entra per la porta i assegura que a en Badori no li fa falta el Marçal, i comença a haver-hi una tensió. Després d'una estona de confusió, és expulsada la Tomasa perquè no es vol que parli. Comença la reunió amb Gepa informant que els caps deuen tres quinzenes i que demà no es pagarà la quarta. En la reunió s'acorda escriure una carta als contractistes.

Criden a la María Rosa perquè escrigui la carta en la reunió. Ella és acomodada per en Badori i en Quirze. Quan en Marçal és anomenat per a dictar la carta, la María Rosa es nega, però els treballadors li supliquen. Ella escriu la carta i els treballadors marxen deixant solos a en Quirze, el Marçal i la María Rosa. En Quirze marxa i es deixen solos al Marçal i la María Rosa. En Marçal li confessa el seu amor i es declara després d'acabar d'escriure la carta, però ella li aparta i fuig. En Quirze més tard entra per la carta i veurà a la María Rosa. Ella li diu que s'anirà a la vila, i el seu germà li dona quatre duros per a poder marxar-se.

En el sopar, en Marçal i en Badori es provocaran entre ells per a barallar-se, però en Quirze ho evitarà. La Tomasa solta sense voler que la María Rosa es va i en Marçal li pregunta a on va. La María Rosa no li ho diu i en Marçal pensa que s'anirà amb en Badori, es comencen a barallar, i en Badori fa l'amenaça de treure una navalla i venen la Tomasa, els treballadors, en Xic, en Gepa i en Calau a detenir la baralla. En Marçal i uns acompanyants que ho retenien, es van d'una banda i en Badori per un altre. En Quirze mana a dormir a la María Rosa i la deixa sola a casa. En Gepa, la Tomasa i en Quirze deixen la casa per a anar a resoldre el conflicte.

Mentre intenta dormir, ve en Marçal a les fosques a la seva casa i li demana que li deixi entrar, que està ferit. La María Rosa li socorrerà però en Marçal li diu que no ha arribat ni a barallar-se amb en Badori, que ha vingut directament. En Marçal insisteix a declarar-se contínuament però la María Rosa diu que no pot, que somia que l'Andreu li diu "mal company, assassí, traïdor" a en Marçal. Aquest s'espanta i contínua la conversa. De seguida apareixerà tothom, treballadors, en Quirze, la Tomasa, en Badori, etc. La María Rosa insisteix que no hi ha ningú a la seva casa, però alguns treballadors asseguren haver-ho vist entrar. En Marçal surt burlesc i assegura que li ha abiero perquè li vol, i vacil·la a en Badori. En Quirze s'enfada i pegarà a la María Rosa i ella, s'intenta deixar.

Després la carta escrita als empresaris dona fruits i paguen les quinzenes als treballadors. La María Rosa i en Marçal es casaran aquest dia. La Tomasa cuina el menjar del banquet i en Badori l'ajuda una mica mentre conversen. Ja en la taula tots, el nou matrimoni, en Quirze i la Tomasa, en Badori, en Gepa, en Calau, en Xic i dues persones més, comencen a menjar. En Badori felicita a la María Rosa en la taula per les seves noces. El vi de la taula, l'ha portat en Badori i tothom exclama el bo que és i antic. En Marçal i la resta de comensals pregunten d'on ve el vi. En Badori explica que és un vi d'una masia en la qual ell i la María Rosa van estar treballant. En Marçal li demana que no continue, i en Badori explica que aquest vi el va trepitjar l'Andreu. En Marçal s'enfada però és contingut. La María Rosa pregunta si aquest és el vi del dia que li va treure l'agulla a l'Andreu, i en Badori el confirma. En Marçal està atemorit i assegura que no vol beure més. Fingint que està espantat, li posa més vi a en Xic, i se li nota que li tremola el braç i el pols. Tothom s'adona, però al final en Marçal beu i tothom es calma. En acabar el sopar, tothom es va, menys en Marçal i la María Rosa que es van al dormitori. Allí conversen sobre el tema del Andreu, la María Rosa està apesarada i en Marçal intenta alegrar-la restant-li importància a l'assumpte. La María Rosa i ell comencen a coquetejar i va dir que ella hagués matat a l'Andreu per casar-se amb en Marçal. En Marçal s'emociona i decideix explicar-li la veritat; ell va matar al capatàs, va deixar el mocador a casa de l'Andreu i el ganivet el va passar sota la porta. La María Rosa riu i de seguida entra en còlera, li diu assassí, vil, intenta fer-lo sortir de casa i comencen a córrer per l'habitació. Fuig i va per un ganivet i mentre ell la va besant com un obsés, l'apunyala la María Rosa, donant-li mort. Tots els treballadors i familiars intenten obrir la porta i es troben l'escena. LaMaría Rosa compta que va ser Marçal l'assassí del capatàs Ramón, i abraça al seu germà Quirze.

-Mar i Cel

És una història de drama que és va publicar en 1888.

La història es vasa en 1629. El Saïd, el capità d'un vaixell de pirates algerians, ha capturat a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. El Saïd és fill de pare musulmà i mare cristiana. Vivien tranquil·lament en el Regne de València, fins que van matar al seu pare i a la seva mare en l'expulsió dels moriscos 1609, per això busca venjança contra els cristians.

El Saïd surt malparat després de l'abordatge del vaixell cristià, ordena que una presonera cristiana li curi les ferides, porten a la Blanca, una jove noia que des de petita ha estat reclosa en un convent i es dirigia cap a Barcelona a professar. Els altres presoners són: en Carles (El pare de Blanca, que té un important càrrec militar.), en Ferran (El capità del vaixell cristià i cosí de la Blanca, està enamorat d'ella secretament des de la seva infància.) i altres mariners. El destí d'aquests presoners és ser venuts com a esclaus, demanar un rescat en el cas del Carles i en el cas de la Blanca donar-la per a l'harem del rei d'Alger, la qual prefereix morir que estar en aquell destí.

Agraït per la cura, el Saïd li atorga a la Blanca més privilegis que els altres presoners i amb el transcurs de l'obra s'acaba enamorant d'ella. La Blanca s'emociona quan en Saïd pronuncia un monòleg carregat de dramatisme sobre la seva tràgica infància, la cristiana s'avergonyeix d'haver sentit compassió per un infidel, i vol compensar-ho apunyalant a en Saïd mentre dorm, però en l'últim moment es tira enrere, el capità s'adona i li ofereix el pit perquè el mati, la Blanca de la tensió cau a terra desmaiada.

En el segon acte, la Blanca confosa pels sentiments que està descobrint amb el Saïd, paral·lelament aquest també va enamorant-se cada vegada més de la Blanca sense confessar-lo.

En Joanot, un cristià renegat de la tripulació del Saïd, és el factor que gira la situació, és un fugitiu de l'autoritat que s'acull en els musulmans, sofreix contradiccions en haver abandonat la seva religió i cerca reconciliar-se amb ella, decideix alliberar els cristians, aquests maten a tots els pirates, excepte al Saïd que es tanca en la seva cabina.

En el tercer acte, la Blanca fa guàrdia en la cabina, per a impedir que li puguin fer mal, ella amenaça que si el toquen ella es clavarà un punyal, en Carles (el pare de la Blanca) renega d'ella com a filla a veure que mestressa a un musulmà. En Ferran que en el fons admira el seu adversari i entén que la seva cosina no estava feta per a ser monja, prepara una barca de rems per a fugir de nit. Quan estan en la meitat de l'execució d'aquest pla, apareix en Carles i, en l'últim moment dispara al Saïd, però la Blanca s'interposa i rep la bala per ell, llavors en Saïd es tira amb la Blanca a la mar i moren els dos junts. 

La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en l'amor etern. 

Viuen en dos mons oposats, un és la mar i l'altre el cel que es fundin en l'horitzó, metafòricament la

 mort.

De tots aquests llibres el que més m'ha agradat ha sigut el de "Mar i Cel". I, sent sincera, vull comprar-me el llibre de Mar i Cel.

L'ENIGMA

Vam fer un concurs de qui desxifrava primer una plaqueta de fang, jo anava amb l'Aicha i no vam guanyar però va ser divertit.

La plaqueta de fang

I el missatge era: 

LES FALCATES IBÈRIQUES EREN LES MILLORS ESPASES DEL MÓN ANTIC.

L'Aicha i jo estavem una miqueta lluny d'aconseguir esbrinar l'ho que deia, ens vam quedar així:

 

No té molt de sentit.

EL MAPA

 Amb les mateixas parelles vam fer una sopa de lletras i aquest cop l'Aicha i jo vam quedar primeres, i després de fer la sopa de lletres teniem que descarregar una imatge del mapa mut de Catalunya i teniem que ficar els noms dels pobles de la sopa de lletres on els corresponia, amb el paint.

Així ens va quedar.