EXPERIMENTA

       QUÈ CREC QUE FAREM A L'OPTATIVA 

Hem començat el segon trimestre i, amb ell, nova optativa. I a mi m'ha tocat l'optativa d'experimenta. Vaig escoltar dels que ja han fet aquesta optativa que han fet experiments, excursions ( l'excursió que el Manu em va dir es que van anar a veure a un científic que està a Tarragona ) i coses a l'ordinador. No sé moltes coses perquè  no m'han dit molt i no he preguntat molt. Llavors jo crec que farem blogs, experiments i algunes excursions.

      LA MEVA RELACIÓ AMB ELS EXPERIMENTS

Que jo recordi no he fet cap experiment a casa, a la classe segurament vaig fer algun en algun projecte. Però m'agraden els experiments.

     MÈTODE CIENTÍFIC

En aquest primer treball d'experimenta estem fent el mètode científic. El mètode científic és utilitzat per científics per investigar. Té 5 parts, i són aquestes:

1. Ens fem una pregunta

Exemple: De quin sabor és el lacasito verd?

2. Hipòtesis

Exemple: Si un lacasito és de color verd el sabor serà de poma o menta.

3. Experimentar

Exemple: Vam menjar lacasitos i els verds no tenen sabor a poma o menta.

4. Analitzem els resultats

Exemple: Els lacasitos verds no tenen sabor a poma o menta.

5. Conclusió

Exemple: Els lacasitos verds tenen sabor a xocolata, com els altres lacasitos.

      CINTA DE MOEBIUS

A classe vam parlar de Moebius, que va crear la cinta infinita. Aquesta cinta també s'està utilitzant per a més coses, com per exemple el símbol del reciclatge, la marca de cotxe Renault, el símbol del infinit i la Copa Mundial de Qatar.

Símbol de reciclatge

Símbol de l'infinit

Logo de Renault

A classe vam fer una cinta de Moebius amb un tros de paper. Ara posaré els pasos per fer-lo.

1 PAS: 

D'un tros de paper gran tallem un tros de la part més llarga.

Per aquí  ⇧

2 PAS:

Amb el tros de paper que tenim, ho dobleguem fent un cercle i amb la mà esquerra agafem el costat dret del trosset de fulla i li donem la volta i ho tornem a posar a l'altra banda amb cola.

La girem així

I la cinta de Moebius ja estaria. Però per veure que només té una cara, amb un retolador ( sense aixecar la cinta de la taula ) fem una línia i així hasta tornar hasta el punt des d'on em començat, i així veurem que hi ha una sola cara. I si retallem per la línia es faran dues, però una serà una cinta de Moebius i l'altra serà un cercle normal.

JOAN DE PERATALLADA:

Joan de Peratallada va viure a l'any 1359 a l'època mitjana. Volia ser un científic i estudiava els colors i la llum.

I amb aquest personatge vam fer dos experiments amb dos, alguns amb un, CD's vam fer la roda de Newton i una baldufa estroboscòpica.

Joan de Peratallada

LA BALDUFA ESTROBOSCÒPICA:

Per fer la baldufa estroboscòpica vam portar un CD i amb aquest CD li enganxem una fulla retallada on hi ha una visió òptica i quan ja està enganxada, amb silicona calenta li posem al centre una canica. Quan la silicona ja estigui seca ja la podem girar i veure una visió òptica. Jo vaig portar dos CD's, llavors vaig poder posar una visió òptica en cada cara del CD.

Així és com giren les il·lusions òptiques.

LA RODA DE NEWTON:

Amb l'altra CD fem dos forats en la rodona petita que hi ha dins del CD, quan ja tenim els dos forats fets agafem una fulla blanca i marquem el CD i després fem línies fins tenir 6 llocs, i quan ja els tenim els pintem com l'arc de sant MartÍ. I quan ja està pintada la retallem i l'enganxem amb pegament al CD  i marquem els dos forats del CD a la fulla amb la punta d'un boli o amb la part del puntxó del compàs i quan ja tenim els forats fets passem llana per els forats i fem un nus. Quan ja està fet, l'agafem per la llana i li donem voltes i voltes i després d'uns segons parem i estirem i els colors es barregen.

NÚMERO PI:

El número pi és el número infinit. I si dividim la longitut pel diàmetre surt el número pi (que és 3,14) i si no dona es que no és un cercle perfecte. El número pi és 3,1415926535897932384626433832 i infinit.

Diàmetre: 9 cm

Longitut: 28,26 cm

I si això ho dividim dona 3, 14. Llavors si és un cercle perfecte.

Diàmetre: 4 cm

Longitut: 12,56 cm

I dona 3,14. És un cercle perfecte.

ESCURADENTS:

A classe vam fer un joc per parelles i anava de que teniem que transformar una figura en altra movent un número d'escuradents exacte. Jo anava amb l'Anna i, tristament, no vam guanyar ninguna, però en una casi guanyem, perquè l'Anna ho va resoldre, però la van dir abans que nosaltres.

1r Repte:

                             Tenim que moure 4 escuradents per transformar-la en una persona.

SOLUCIÓ:

2n Repte:

Tenim que moure dos escuradents per formar cinc quadrats iguals.

SOLUCIÓ:

LARRY WALTERS:

A classe vam començar a parlar de Larry Walters. Larry va nèixer el 19 d'abril de 1949 a Los Angeles, California, va ser un camioner estadounidense que, un dia, va posar 45 globus meteorològics a una cadira de jardí i va volar per sobre l'aeroport de Long Beach, California, i va alcançar una altura de més de 4.600 metres.

PER QUÈ EL VAM COMENÇAR A ESTDIAR?

El vam començar a estudiar perquè tenia una ànima científica.

QUÈ VA INSPIRAR?

Va inspirar a la gent que tothom pot seguir els seus somnis, siguin els que siguin.

COM VA ANAR LA SEVA AVENTURA?

La seva aventura no és que acabés gaire bé. Va poder volar una estona, si, però desprès el van multar per sobrevolar una sona prohibida, perquè allà passaven els avions. Però ara després d'una petita introducció, conatré una mica de la seva aventura... 

Larry Walters volia ser un pilot, perquè el seu somni sempre havia sigut poder volar, però no podia ser pilot perquè tenia mala vista, tenia miopia. Quan tenia 13 o 14 anys va pensar en utilitzar els globus meteorològics, després de veure'ls penjant del sotre d'una botiga d'articles militars. Vint anys després, al juliol del 1982, va decidir fer la seva meta. La seva intenció va ser col·locar un parell de globus plens d'heli a la seva cadira de jardí, tallar l'ancla i després volar per sobre del pati traser de la casa de la seva parella, a una alçada de uns 9 metres per varies hores. Va planejar utilitzar una pistola de perdigons per rebentar els globus i així poder baixar.

A mitjans de 1982, Walters i la seva parella, Carol Van Deusen en aquell temps, van comprar 45 globus meteorològics i tancs d'heli. Larry va unir els globus a la seva cadira de jardí, els va omplir d'heli, es va posar un paracaigudes i es va lligar a la cadira en el pati del darrere de la casa de la seva parella en Sant Pere, California. Va prendre la seva pistola d'aire comprimit, una ràdio, entrepans, una cervesa i una càmera fotogràfica. Quan els seus amics van tallar la corda que lligava la seva cadira a un Jeep, la cadira es va elevar ràpidament fins a l'alçada d'uns 4.600 metres. En un primer moment, Larry no es va atrevir a disparar als globus, tement que pogués caure i, clarament, morir. La cadira va viatjar lentament sobre Long Beach i va creuar el passadís aeri de l'aeroport de Long Beach.

Ell estava en contacte amb persones en terra, a través d'una ràdio de banda ciutadana, que va gravar la següent conversa:

Entrevistador: Quina informació desitja que li digui ( a l'aeroport ) en aquest moment quant a la seva ubicació i la seva dificultat?  

Larry: Ah, la dficultat és, ah, això va ser un llançament de globus no autoritzat, i, uh, sé que estic en un espai aeri federal, i, uh, estic segur de que el meu equip de terra ha alertat a l'autoritat apropiada. Però, eh, només vull cridar-los i dir-los que estic bé.  

Després de 45 minuts en l'aire, va disparar a diversos globus, i després va deixar caure accidentalment la seva escopeta de perdigons per la borda. Va baixar lentament fins que els globus es van quedar atrapats en una línia d'alta tensió, causant una apagada de 20 minuts en un barri de Long Beach. Al final va poder pisar terra sense cap problema.

Va volar, però després va ser multat per sobrevolar un espai aeri. 

I van fer una pel·lícula basada en Larry Walters.

EL COET

Vam començar a fer un coet en grups. En el meu grup estàvem: L'Anna, la Valeria, la Jimena i jo.

MATERIALS:

Una ampolla de plàstic, coses per decorar, un tap de suro, vinagre, bicarbonat, cartró, 2 bossetes de té

CONSTRUCCIÓ:

Amb l'ampolla la vam forrar amb goma eva negra i li vam posar goma eva blanca com un con, i ho vam decorar. Amb el tap de suro ho vam tenir que llimar perquè no entrava en la boca de l'ampolla.

Les potes van ser un embolic. Vam tenir que reforçar amb cartró i cartró. No puc explicar molt sobre les potes perquè a classe vam fer la forma de les potes i les vam retallar ( vam utilitzar cartró d'una caixa i per reforçar li vam posar cartró més dur al voltant ) i ja està, això de pegar-ho al coet, i decorar les potes, ho va fer l'Anita (perquè no ho vam poder acabar en classe perquè no va donar temps ) es va esforçar molt.

Amb les bosses de té, les vam buidar i li vam posar el bicarbonat dins.

Després per fer-ho volar li vam posar vinagre dins l'ampolla.

I després li vam posar el bicarbonat i el tap de suro.

VA PODER VOLAR?:

En el primer moment no va poder volar, però algú ( crec que va ser l'Ignacio ) va poder volar el seu coet trencant una miqueta la bossa i donar-li voltes a l'ampolla. Llavors l'Anita ho va fer i després, el coet va fer un salt petit. 

No ho he pogut posar junt perquè no me deixava. 

Va poder volar perquè el vinagre és un àcid i el bicarbonat és una base i quan es junten fan aigua, dioxid de carboni ( CO2 ) i acetat de sodi.

LA COPA MÉS JUSTA:

La copa més justa va ser un experiment de Pitàgoras. Aquesta copa tracta de que la persona que està bevent tingui un límit de beure. Vam fer-ne una nosaltres, jo la vaig fer amb l'Anna i aquí posso un vídeo:

Crec que deuriem haver-ne possat menys aigua.